sadas dels moros, lo qual contribuheix alguna vegada á la reunió de las duas sectas enemigas. Sos colors son molt hermosos. Entre las moras es molt comú la cara de color mate blanch, com estátuas de marbre, ja sia á causa de sa vida sedentaria, ja perque sempre estan tancadas ó del tot cubertas quan surten, de modo que sa cara casi may está esposada al ayre lliure.
En lo regne de Marrok no 's coneix altra mida linear que la colzada, que anomenan draa; aquesta se divideix en vuit parts anomenadas tomins.
Com no hi ha patró ó módul originari pera la exacta dimensió de la colzada, es sumament difícil trobarne duas que sian rigurosament iguals; més per un terme mitj entre diferentas colzadas que he comparat á mos móduls europeos, vaig trobar que 'l draa ó colzada de Marrok es igual á 244,7 líneas de la toesa de Fransa, ó á 0,55126 d' un metro.
La mida de capacitat pera 'ls grans s' anomena almud. N' hi ha duas, la gran y la petita; aquesta es la meytat de la gran.
La mateixa falta d' exactitut que he notat en la mida linear, se troba en aquesta última. L' almud es un cilindre vuyt molt mal fet, qual capacitat, calculadas totas sas imperfeccions; pot considerarse com igual á 123 líneas 56 de diámetro, y 106 líneas 29 d' alsada; lo qual dona 856 polsadas y mitja de la toesa de Fransa.
Lo pes se troba afectat de las mateixas varietats ó vacilacions que la mida; pero en fi després d' haver comparat molts d' aquestos pesos ab mos móduls d' Europa, resulta, per un terme mitj, que la lliura del Marrok que anomenan artal te 16 onsas, 347 grans, 40 centéssimas de grá de Paris.
La moneda més petita del país es lo kirad, y la major lo baind'ki. Heus aqui la progressió:
| En coure...... | Lo kirad. Lo flus. | |
| En plata..... | Lo muzuma ó blanquilla. Lo derhand ó la onsa. | |
| En or......... | Lo mitj ducat. Lo metzkal, mat'boa ó ducat que val 10 onsas. Lo baind'ki que val 25 onsas. |
