Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/510

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que 'm rodejavan, formaban un cuadro imponent y magnífich.
 Precedit de mon guía y seguit de mos agents á alguna distancia, caminaba distret en la contemplació de tan bell espectacle, quan de cop y volta se presentan dos viatjers y detenen al guía. Sa sobtada aparició produhí en mí un efecte que no sabré definir. Mon guía, que ja ‘ls coneixía, los hi digué tot seguit: Son mussulmans. Replicaren los vells: No, que son cristians. Lo guía repetí aixecant la veu: Tots son mussulmans. S’ avansa un dels vells, agafa ‘l meu caball de la brida, y 'm diu: Tú ets cristiá. Lo guía y mos criats exclamaren: Es mussulmá; es un fidel creyent. Jo no sabía que ferme, puig ignoraba sa intenció; y per altra part me semblava extravagant la sortida. Lo primer vell torná á repetir: Tú ets cristiá. Li vaig respondre: Home, soch mussulmá, y'm dich Scherif Abbassi; vinch de fer ma peregrinació á la Meca. Allavors lo vell me demaná ma profesió de fé; vaig ferla per darli gust, y luego 'ns deixá continuar lo viatje... Mes ,¿per qué s' obstinaba aquell en créurer que jo era cristiá, sens haverme vist la cara ni haverme sentit enrahonar?... Fou perqué portaba albornús blau, y en aquell país es aquest color particularment vist per los habitants cristians. Y ¿á qué venia semblant atach, en un siti com aquell, y á hora tan intempestiva? Es perqué 'ls cristians y juheus que van á Jerusalem, pagan en aquell siti un tribut de quinze piastras per persona en profit del sultá de Constantinopla: los viatjers han arrendat dit tribut; y com aquell paratje, que no dista molt de la població, es l' únich coll per hont se pot passar, están sempre al aguayt pera que cap juheu ni cristiá s' escapi del tribut. Tenint ja la clau del enigma, 'ns doná motiu per riure tota la nit tan burlesca escena, la brusca aparició dels dos viatjers.
 Allá á las cuatre del matí vaig arrivá á Kariet l' Aaneb, petita població situada en la vessant de las montanyas, rodejada d' una infinitat de vinyas. Descansárem allí mitja hora, y continuárem lo camí per la baixada de costas rápidas y perillosas. Arrivant al fons de la vall, tinguéren d'escalar altras montanyas encare més elevadas, desde qual cim se descubreix la santa ciutat de Jerusalem, hont vaig fer ma entrada á un quart de vuy del matí del dijous 23 de Juliol de 1807.