Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/531

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


sagrats a la memoria de Jesucrist y de la Verge, excepte al sepulcre, que no reconeixen; puhg creuhen que Crist no morí, sino que pujá al cel, deixant l' imatje de son rostre á Judas, condempnat á morir en son lloch; y en consecuencia qu' havent sigut crucificat Judas, aquell sepulcre pot ser molt bé que tanqui lo cos d’ aquest, y no lo de Crist. Per dita rahó no exerceixen cap acte de devoció en aquest monument, y 's burlan dels cristians que acudeixen á venerarlo.
 Los monjos llatins conservan la clau de la caseta hont se veu 'l sepulcre de Crist; mes los hi está prohibit obriria sense la assistencia d' un monjo grech, lo qual permaneix al costat del sant sepulcre mentres está oberta la caseta.
 Lo cimbori hont hi ha la capella del sepulcre descansa sobre columnas informes, y sense proporcions d’ arquitectura: en lo primer plano hi ha una galería ab columnas agrupadas. Tots los capitells son d’ orde corinti ó compost. Lo remat de la cúpula es buyt y forma una obertura de tretze peus de diámetro: es l' únich lloch per hont reb llum l' edifici.
 Al entrar se veu la iglesia dels católichs romans á la dreta del cimbori, la dels armenis á la esquerra, y derrera la dels siris. Los coftes també tenen sa petita iglesia agafada á la caseta del sepulcre. Per fí lo cos central ó principal del temple forma la iglesia dels grechs. Fins los abisinis tenen la seva; mes corría la noticia de que anava á supnmirse, perque sols hi quedavan dos monjos.
 En certa época s' uniren los armenis als católichs; mes las discussions que després hi hagué entre ells, los han fet separar. Sembla que 'ls grechs están envanits de la especie de superioritat que tenen sobre 'ls demés ritos; ja per la magnificencia ab que está adornat son cor y sancta sanctorum, ja per son venerable capítol, ahont s' hi contan tres ó quatre bisbes; ja finalment per la numerosa població grega que habita en lo país. Generalment parlant, los monjos dels diferents ritos se troban desunits perque cada un se mira com lo sol ortodoxo, y te als demés per cismátichs. Diuhen que no passa de cuaranta 'l número de monjos dels diferents ritos.
 Los religiosos católichs estavan en la miseria en aquella época, perque feya tres anys que no rebian socorros d’ Europa, á causa de la guerra. Havian sufert crudels vexacions de