Poch temps després de ma arribada á Tánger ma existencia comensá á ferse bastant agradable. La primera visita que 'm va fer lo kadí Sidi Abderrahman Mfarrasch; mon anunci del eclipse de sol, que debia verificarse lo 17 d' Agost, y qual figura havia jo trassat tal com se debia veurer en sa major obscuritat; la vista de mos equipatjes é instruments que arribavan d' Europa en un barco; mos presents al kadí, al kaid y als principals personatjes; mas lliberalitats pera altres, tot contribuhí á fixar en mi l' atenció general. De manera que en poch temps vaig adquirir una superioritat decidida sobre tots los extranjers y personatjes distingits de la ciutat.
Per altre part lo cambi de clima, las mevas anteriors fatigas y 'l nou modo de vida que havia seguit, alteraren un poch ma salut y 'm vaig veurer precisat á sometrem á un régimen refrigerant, y á pendrer los banys de mar. Aquestas precaucions me tornaren aviat la salut, y desde llavors vaig tenir moltas ocasions d' aumentar ma colecció. Un dia que estava nadant á alguna distancia de terra, vaig veure venir casi á flor d' aygua un peix grossíssim, que debia tenir de vinticinch á trenta peus de llarch, per lo que vaig tornar depressa á terra ahont ma gent espantada m' estava esperant y llensava grans crits. Lo peix se capbussá, y á pochs instants torná á apareixer en lo mateix siti en que jo 'm trobava quan me 'n vaig adonar.
Un talbe anomenat Sidi Amkeschet, que havia vingut un dia á visitarme, com qui no hi toca, me digué lo següent del interior del Africa:
