Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/574

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


la que vaig notar los dias anteriors, y cuberta de petitas plantas, llavors secas. Lo terreno 'm semblá susceptible de bon conreu.
 Al sortir lo sol nos vejerem de cop envolcallats per una espessa boyra; pero passats deu minuts s' elevá tan depressa com havia baixat.
 En aquell país, las donas, com los homes, solen usar una llarga pipa. Aquell dia ne vaig veure una de las que formavan part de la caravana que fumava tota séria ab una pipa de quatre peus de llargada, portant la cara del tot descuberta. Era una noya de divuyt anys, hermosa com un ángel; pero l' ús de la pipa me la feya semblar molt lletja.
 Homs es ciutat bastant gran: hi viuhen de vinticinch á trenta mil mussulmans, y trescents cristians; pero cap juheu. Compren gran número de mesquitas, ab alts minarets prims á la turca; duas iglesias cristianas gregas cismáticas, y una siríaca; basars ó mercats ben provehits y molt concorreguts; cafés casi sempre plens; una alcaisseria ó mercat grandiós pera telas de seda; un khán gran y altres de més petits. Los carrers están ben empedrats; las casas, encar que construhidas de pedra, ofereixen un aspecte trist per son color negre, que 'ls dona lo basalt ó trapp de que están construhidas. Per fi Homs presenta tots los carácters d' una gran ciutat.
 Los habitants exerceixen segons sembla un comers actiu. En lo país se cull molt gra; pero 'l oli ve de la costa, y l' arrós d' Egipte. Los comestibles y aygua son bons. y 'l pa te la forma de cocas árabes. Se beu l' aygua d'una font; la dels pous no es potable. A mitja lleuga cap al O. de la ciutat corre 'l riu Wad el Aassi, que es l' antich y célebre Orontes. Sas ayguas alimentan gran número de canals, que serveixen pera regar los jardins de la ciutat.
 Lo gobernador, lo kadí y demés empleats del gobern son tots árabes del país, ab exclusió dels turchs La ciutat depèn del baixá de Damasch, qui nombra 'l scheih lo beled ó gobernador entre 'ls naturals de la ciutat ó territori, ab arreglo á la constitució del lloch.
 Rodejan las murallas innumerables cementirs, que acreditan la numerosa població de la ciutat. Cap al S., y sobre una montanya d' aspecte igual á la de las ruinas d' Alexan-