Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/598

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Meandro, que naix en las montanyas vehinas, corre en la mateixa direcció. Jo he vist al contrari que la situació de la ciutat es al NE., y ‘l riu que vaig atravessar per un pont á curta distancia, segueix igual direcció.
 Es Assiom-Karaissar ciutat de bastanta extensió ab diferentas mesquitas, una de las quals me semblá magnífica. Te lo mateix que Akschier, los carrers convertits en torrents ó riuhets, per las ayguas de las montanyas que ‘l voltan per la quadrant del S.
 Las casas son d’aspecte tan trist, com las dels altres pobles per hont acabava de passar. Ab tot y 'l gran fret que feya, hi havia excelents fruytas, com rahims, melons, y pomas delicadíssimas. Lo pa es bo y en forma de cocas d' una polsada de gruixa. Llavors la gent estava ocupada batent.
 Al SO. de la població hi ha una roca aislada en figura de piló de sucre, format per la reunió de prismas irregulars perpendiculars, de manera que sembla tallat á plom per tot arreu: corona son cim un castell antich, que degué ser en altres temps una fortalesa com la de Gibraltar.

 Dia 13. — A dos quarts de nou del matí me vaig dirigir cap al NO. Després d' atravessar un torrent no lluny de la ciutat, seguirem la planura fins á las onze: llavors comensarem á pujar alguns turons y á dos quarts d’una trobarem un poblet; á tres quarts de tres mon conductor pará en altre llogaret nomenat Osmankoi, y m’ allotjá en una fosca cuadra. Irritat contra ell per lo poch camí que feyam aquell dia, y mala posada que 'm donava, mentres los demés tártars tenian bon allotjament, li vaig dar una forta repulsa, y en un accés de rábia li vaig dir que d’ un cop de sabre li faria saltar lo cap si continuava portantse tant malament. Acudiren los demés tártars, y me sossegaren confessant que tenia rahó. Al instant vaig ser trasladat á altre allotjament més decent.

 Dia 14. — No fou inútil la repulsa que vaig dar al tártar: temerós sens dubte per lo tó resolt que vaig pendre, me feu aquella nit servir un gran sopar, y l' endemá ans de ias sis ja estavam en camí. Aquest seguia al ONO. per entre montanyas. A un quart de vuyt deixaren á la esquerra, á Altun-