Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/599

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tasch, poblet hont hauriam pogut arribar un dia avans sino fossen los tártars tan peresosos. D' allí girarem al NNO., sempre entre montanyas y pel mitj de boscos. Avans de mitj dia 'ns vejerem obligats á abandonar un de nostres cavalls que 's moría. Una hora després baixarem una llarga costa, en quina falda hi ha un riu que corre al N. y 's passa per un pont. A l' altra vora s’aixeca inmediatament altra costa molt dreta, mes no tan llarga com la primera: d’ allí baixarem á una ampla vall, arribant allá á dos quarts de quatre á Kutaieh, ciutat bastant gran y d’ hermosa vista, capital de la provinciá de Nadulia ó Natolia, y residencia del baixá. Está situada en lo cayent d' un turó: las casas, construhidas part d' obra, part de fusta, se veuhen pintadas del tot; totas tenen grans finestras, belveders, y la major part ab jardins que forman un cuadro hermosíssim. La montanya que domina la ciutat está coronada d' un antich castell. Los carrers, per lo menos los que jo vaig veure, son bruts, mal empedrats, correnthi un rech al mitj d' aygua fangosa. Vaig veure dos mercats abundantement provehits de fruytas y llegums; la carn es bona y barata, y ‘l mercat de farinas ben surtit. Hi ha en la ciutat alguns bonichs edificis y diferentas mesquitas.
  Las carretas que s’ usan en lo país son arrastradas per bous ó búfalos; pero tan estretas, que ab dificultat poden portar duas personas assentadas. Los bous son de mena petits, ab las banyas tan curtas com los de la costa de Berbería; al contrari los búfalos, son alts y tenen las banyas grossíssimas. Serveixen també dits animals pera la terra. Jo ja 'ls havia vist á Antioquía servir de bestias de cárrega que la duhen á la esquena.

 Dias 15 y 16. — Mon conductor m’ obligá á quedarme dos dias á Kataieh, ab lo pretext de que no podia trobar cavalls. Vaig aprofitar aquella detenció pera anar á visitar la gran mesquita, vast y antich monument de singular construcció. Sa figura es cuadrada, dividida en duas naus iguals per una rengla de columnas que ocupa desde la porta fins al fons. Estavan reedificantla llavors, afeginthi al voltant tribunas elevadas. Aquesta singularitat, unida á las pinturas que adornavan l' interior del edifici, me xocá tant, que 'm vaig creure transportat de repent á un teatro d’ Europa.