Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/629

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



 Lo carácter dels turchs es sério, y fins trist. Comparat ab lo dels árabes, me sembla que 's pot assegurar que si uns y altres arribessin al grau de civilisació europea, tindrian los árabes lo carácter francés y 'ls turchs l' inglés.
 Las bellas arts se troban desterradas dels paissos mussulmans; aixís es que un turch creu que 's rebaixa tocant algun instrument, cantant (excepte pera la oració) ó ballant. La costum de reunirse en tertulias, pera passar lo temps, es casi desconeguda entre ells. Las donas, del tot separadas de la companyía dels homes, no poden contribuhir á corretgir la aspresa de costums y fer agradable la societat. La ignorancia, diguemho aixís, absoluta dels turchs respecte als idiomas d' Europa, y sa poca correspondencia ab l' exterior, los privan de casi totas las noticias d’ aqueixa part del mon y ni 's fixan en lo que hi puga ocorre. Per fí la falta de llibres y mestres pera apendrer las ciencias físicas y 'ls innumerables descubriments dels últims sigles, los manté separats dels coneixements interessants que no podrian deixar d' elevar sos esperits.
 Unidas tals causas á la existencia precaria d’ un gobern despótich, al estat de desconfiansa, ó per millor dir, de guerra que existeix successivament en un país hont los gobernants segueixen un cult diferent del de casi tots los gobernats, y á las ideas erróneas de la dita, que 'ls inspiran desde sa més tendre infantesa, fan que 'l turch, incapás d’ obrir son cor á una franca é ignocenta alegría, se cregui no obstant ditxós y més home, quan més s' acosta al estat de las bestias. Passar dias enters assentat en complerta inacció física y moral, fumant en sa pipa ó prenent café y altras drogas, emborratxantse ab licors ó píndolas d’ opi; enervar sas forsas físicas ab excessos reiterats de gustos naturals ó contra naturalesa: tals son los plahers que constituheixen la felicitat dels mussulmans; y si 's dignan prestar atenció á un espectácle qualsevol, es únicament quan se 'ls presenta lo simulacre dels únichs objectes que forman sas delicias exclussivas.
 Tenen, es veritat, espectácles; pero ¡quíns espectacles! Sa música, encar que faltada d' armonía, ofereix no obstant algunas modulacions dolsas; peró devegadas hi ha discordancias tan xocants, que sería impossible soportarla gayre temps. Per aquesta rahó solen tenir un juglar, que executa de