Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/63

59

ali-bey el abbassí

del Marroch, me feu obrir apressuradament lo paquet, y vaig trobar... dos pans bastant negres. Com ni per somni estava previngut á semblant regalo, de cop no m' acudí la manera d' interpretar rasgo tan estrany; y'm vaig quedar de moment tan sorprés, que no sabia qué respondre; mes los que estavan en ma companyía, s' apressaren á consolarme, dihent: ¡ditxós vos! ¡quina felicitat es la vostra! Ja sou germá del sultá, lo sultá es germá vostre. Llavors me vaig recordar que entre 'ls árabes la mostra més sagrada de fraternitat es presentarse mútuament un tros de pa y menjar junts; y de consegüent los pans enviats pel sultá eran son signe de fraternitat ab mi. Eran negres, perque 'l pa que gasta 'l sultá se cou en forns de ferro portátils, y aixó li dona 'l color negre per fora, mes de dintre era blanch y gustós.
 L' endemá, després d' haver rebut las visitas d' alguns cosins y altres parents del sultá, vaig anar ab lo kadí á ferne una al germá petit del emperador, anomenat Muley Abdsulem, que te la desgracia d' esser cego. Nostra assentada, que durá prop d' una hora, fou enterament filantrópica.
 Lo dimars, 11 d' octubre, m' enviá lo kaid la orde del sultá, d' estar disposat á marxar ab ell cap á Mequinez l' endemá; prevenintme li demanés tot lo que 'm fes falta. Tot seguit me 'n vaig anar á veure 'l kaid que 's trobava en lo castell, pera dirli que m' era impossible sortir tan aviat y que necessitava estarme en Tanger alguns dias. Me digué: ¿quant temps necessiteu? Li vaig dir deu dias. Llavors entrá á veure al sultá, qui tot seguit me 'ls concedí.
 Aquella mateixa nit, acompanyat del bo del kadí vaig anar á visitar al primer ministre Sidi Mohamed Salaoui, qui 'ns rebé aclofat, en un recó de la caseta de fusta ahont jo havia vist al sultá; peró estava á terra sense tenir sota ni tan sols una mala estora, llumenat per una miserable llanterna de llauna ab cuatre vidres, que tenia á son costat, també á terra. Ab igual aparato acabava de rebrer al cónsul general de Fransa, que sortía en lo precís moment d' entrar jo. Nos sentárem á terra prop d' ell, y 'l quart d' ora que va durar la assentada se passá en cumpliments d' una y altra part.
 Me 'n vaig anar tot seguit en companyía del kadí á fer ma visita á Muley Abdelmelek, cosí germá del sultá, home molt