d' un khandjear ó ganibet gran, en fi de las armas que vol, y diu: Soch soldat. Llavors s' agrega á una divisió de geníssars, ó á un baixá, agá, ó altre oficial que 'l vulga admetre á son servey. Quan se cansa, llensa las armas dihent: ja no soch soldat; y desde llavors queda en pau, sense que ningú li tiri en cara sa deserció.
Resulta d' aquí, que batentse 'l soldat turch per sa fé y per son propi impuls, son primer atach es impetuós y fins ferotje, més també á la primera derrota abandona 'l camp y fuig, no estant l' exércit organisat de manera que continga la deserció.
Los geníssars son lo nervi principal de la forsa otomana. Lo célebre Raif Effendi en son tractat de la milicia otomana diu que 'n te quatrecents mil l' imperi, y li sembla que cap nació pot presentar una forsa armada tant gran y tant uniforme. Mes ¿qué es lo geníssar? Un sabater, un menestral qualsevol, un pagés, que dona son nom en la llista d' una divisió de geníssars, nomenada orta. Algunas d' aquestas ortas no arriban á mil homes, mentres que altras ne tenen vint ó trenta mil.
Quan un fa inscriurer son nom en la llista, contrau l' empenyo de presentarse sempre que 's reuneixi la orta. ¿Pero ho cumpleix? Aixó depen de las circunstancias y combinacions del interés individual al ser cridat. Tenen los geníssars molt poch de lo que 's nomena esperit de cos, preocupació apreciable quan no es exclusiva; mes aixó no priva que consultin sempre son interés personal, que es sempre sa primera idea. Aixís, si'ls convé lo motiu perque 'ls convocan, prenen las armas y 's presentan. En altre cas permaneixen inmóvils, ó si 's presentan, es per pura formalitat, pera tornarsen després tranquilament á casa seva.
Si la reunió de la orta es pera alguna revolució ó motí llavors ningú es sort á la convocatoria, perque están segurs de la victoria y del robo. No passa lo mateix quan se tracta d' anar á combatrer contra un enemich extranjer, puig en cas d' urgencia lo gobern se veu precisat á proclamar que 's portará al exércit lo Sainjeak Scherif, es á dir, l' estandart del profeta, pera inflamar aixís lo fanatisme relligiós, lo que deu suplir los sentiments d' honor y entussiasme patriótich que no existeixen.
Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/634
Aparença
Aquesta pàgina ha estat validada.
190
viatjes per áfrica y assia