Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/635

191

ali-bey el abbassi

 Tal recurs polítich no deixa de produhir alguns resultats ventatjosos, atrayent major número de gent al entorn d' aquell emblema mirat per los mahometans com prenda segura de la victoria. Mes com lo zel relligiós se refreda ab lo temps, quan no 'l secunda un interés inmediat y directe, los efectes d' aquest artifici disminuheixen progressivament. La última vegada que va sortir lo sainjeak scherif de Constantinopla, s' esperava veurel seguit de trenta ó cuaranta mil geníssars, y no obstant no 'n sortiren més que tres mil. No es donchs comparable aquest cos célebre als guardias nacionals dels estats d' Europa, ni á un cos qualsevol que tinga á lo menos una sombra d' organisació y disciplina; no puch compararlo sino al moviment ó lleva d' un poble en massa. Las victorias dels geníssars en temps passats no foren sino 'l resultat de la irrupció d' una gran massa d' homes armats sobre pobles desarmats, ó sobre massas menors y tan mal organisadas com ells. Avuy que la táctica militar ha combinat los medis pera calcular los resultats ab una casi certitut moral, es evident que las tropas turcas may podrán oposar constant resistencia á un cos de tropas europeas petit, pero disciplinat. No parlem de cassos particulars que poden ser contraris á aquesta regla, perque aixó 'ns portaria á un analíssis y á discussions extranyas á nostre objecte.
 Tenen los geníssars usos extranys y dignes de referirse.
 Lo trofeu militar més respectat entre ells son las calderas ó marmitas de coure, hont couhen son aliment, reduhit sempre á arrós preparat ab mantega: los turchs ne diuhen pilaw. Son ditas marmitas objecte de tan alta veneració, que tenen sempre una guardia d' honor, y quan las trasladan d' un punt á altre s' exigeix de totas las personas que 's troban al pas una salutació ó reverencia com quan passa un primpcep. Desgraciat d' aquell que no fes tot seguit la reverencia, puig seria tot seguit castigat per la guardia que sempre va escoltant lo convoy.
 Son las marmitas com lo punt central de reunió de cada divisió de geníssars: en campanya las portan pomposament adornadas d' oripells y penjarellas. Si una orta te la desgracia de perdre sa marmita, se la mira ja com un cos deshonrat.
 Quan los geníssars acudeixen ab ansia afectada á pendre sas raccions, es proba de que están del tot contents en sa orta;