Aquesta pàgina ha estat revisada.
corrent mes depressa
que no corre un llamp;
y en ell se arrossega
lo ídol y doblega
sos brassos d' aram!
Y onejant se gronxa,
y las torras tronxa
del poble increyent;
y l' ona ruhenta
que 'l sofre alimenta,
llepantlas, va fent
brillar, com l' escama
d' un lluhert la flama
en sos murs d' argent.
Fon com blana cera
de la fosca ossera
lo robust cayró;
abat com un arbre
lo col-lós de marbre
nomenat Nabó,
y cada pilastra
