Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/104

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

flameja y s' arrastra
com torrat tió!

 En va es qu' homenatjes
tributen á imatjes
dels deus del alt lloch;
lo rey ab sa vesta
cubrint l' ardent cresta
res logra tampoch:
l' ona qu' el pis solca
lo temple remolca
ab sos plechs de foch!

 Mes lluny arrossega
un palau hon brega
lo pobre á son pas:
l' ona bullidora
los islots devora
ab ánsia vorás;
y quant á flor sura
se fort y s' apura
com penca de glas!