Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/11

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Sa estranya mágia consta ja en l' historia.
La tenda del alarb nos diu sa gloria.
Tot lliure beduhí 's contava honrat
 logrant la sua amistat.
 Los tendres nins, veyent
 la marxa de sa gent,
 son pas descompassat
median, d' un tambal al só, ab aplom,
y 'ls cavalls renillavan á son nom.

 En sech, com arrastrat per l' huracá,
l' inmens desert á contemplar se 'n va:
y allí, la gran pirámide eminent
 per pedestal prenent,
 las sombras va evocant
 dels qu' en la fossa están
 desde llarch temps jayent;
y com si una batalla volgués dar,
quaranta segles fa ressucitar.

 Diu éll:—¡Drets tots!— y 'ls segles al moment
s' alsan ensemps, los uns cetros duyent,
y'ls altres de armas plens los cinturons,