Aquesta pàgina ha estat revisada.
sátrapas, farahons,
magos, pobles pasmats;
y, polsosos, callats,
inclinan tots sos fronts
al devant seu, com si un tribut d' honor
volguéren fer á eix nou conqueridor!
Aixís sa voluntat que tot ho enfrena
de tot fa un monument. Cert que d' arena
es lo sol qu' éll trepitja; més ¿qué hi fa
qu' Azur vejés demá
tapat per l' Aquiló
que'l bat sens compassió?
Res aixó importará:
son peu un etern rastre deixa obert
en la fas mouhedissa del desert.
