qu' al sol detura al caurer la vesprada
exposantse á trencar totas las mollas
del Univers, forsant sa maquinaria;
geógrafo dolent y mal astrónomo,
rastrer escarni de la rassa humana,
que sempre está de mal humor, frenétich,
dispost á condemnar qualsevol falta,
qu' avans de perdonar óu la consulta
d' una Verge que fér sol d' advocada;
qu' en son blau cel l' obligació s' imposa
d' imitar nostres vicis y greus faltas;
que te flagells corn altres tenen gossos,
que l' ordre de las cosas desbarata,
que 'ns etjega á Nemrot, Cirus, Cambisses,
y per Atila 'ns fa tallar las camas;
en eix cas, Bisbe, tens rahó que 't sobra:
jo só un athéu si d' aquest Déu se tracta.
Més si 's tracta del Sèr qu' en sí condensa
tot quant l' idea en l' absolut abrassa,
Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/129
Aquesta pàgina ha estat revisada.
