Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/131

ni extensió, ni contorns, de qui res saben
las religions presents ni las passadas,
qu' adivinam per sa bondat extrema,
y que, sentim per sa conducta sábia,
y que sens fills, patern amor demostra
més que l' ardent istiu raigs de llum clara;
d' aqueix Incógnit vast que no anomenan
ni menys explican del Sinay las Taulas;
que nins y morts, com en confusa cima,
veuhen desde sos bressos y mortallas;
d' eix Altíssim qu' en cap pa ázim se menja,
que perque dos cors s' amen may s' enfada
y hon veus lo pecat tú; ell veu la natura;
d' eix Tot vertiginós dels sers, que parla
per véu dels elements, que no te biblias,
ni sacerdots, ni fórmulas marcadas,
ni res carnal; que té l' espay per llibre,
y té per temple 'l cel; Lley, Vida y Ánima,
qu' á forsa de set gran ni 's veu ni 's toca,
fins al extrem de que la forma vaga
de las cosas deixant com transitoria
se 'l regoneix en tot y en res se 'l palpa;
d' eix suprém Inmutable, d' eix solstici
de la justicia y la rahó que guardan