Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/177

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Sia la caritat! oh, sí! ella sia
qui, arracadas, brillants, cintas y puntas,
esmeraldas, safirs, perlas y gassas,
¡falsos joyells qu' á la pobresa insultan!

 A mans plenas arranque de las robas
de vostres fills y esposas, perque puga
lo pobre ab ells comprar lo necesari:
pá, llenya, y un vestit per sas carns núas!

 ¡Donáu, oh richs! L' almoyna es la jermana
de l' oració: las dos van sempre?juntas.
¡Perdó no alcansa qui llur veu no escolta!
¡Redimir no podrá sas graves culpas!

 Quan, valdament, un vell ab ulls plorosos
de jonollons en vostra porta truca;
quant lo noyet ab mans amoratadas
recull sota la taula las engrunas;

 Quan deixáu que l' obrer se desespere,
quant al vici induhiu á la criatura,