Vés al contingut

Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/178

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

quant al malalt negau consol y auxili,
¡llavoras lo Senyor son rostre oculta!

¡Donáu! pera que Deu, que 'ls bens dispensa,
dote á las vostras fills d' hermosura
y á vostres fills de robustesa, y omple
vostres sellers y camps de ví y de fruytas!

¡Donáu! á fi de que, de dia en dia,
siáu millors y 'l dupte ja may puga
desvetllaros de nit, ni enmatsinaros
la conciencia ab sa constant tortura.

¡Donáu! Arriba un jorn en que nostra ánima
tornar deu á la terra sas despullas,
y llavoras l' almoyna feta al pobre
constitueix nostra riquesa única!

¡Donáu! á fi de que en vostra alabansa
¡Fou bo, fou piadós, fou nostra ajuda!
digan los indigents y en vostres casas
no fixen son esguart que llensa espurnas!