Aquesta pàgina ha estat revisada.
l'árabe sa set apaga,
la gota al riu va, hon s'amaga,
del riu al mar, d'est al cel.
Més 'oh llars apagats, flors sense flayre,
homes! Entre vosaltres jo m' ofego
pus á mas amples alas l' hi 's manca ayre
Y he de estar en sossego!
Un mon mesquí es lo vostre!
No teniu á las liras cap apego!
Gosau! Que en vostra fas lo goig se mostre!
Amáu y combatéu! Sérs vans tots sou,
qual mort ull á tot raig del cel se clóu.
Sens que un eco despertara
cantí ab véu robusta y clara:
ma lira ab cordas d' acer
passá entre eixas gents ignobles
com per los carrers dels pobles
passa 'l casco del corcer.
En va rugir jo he fet á la venjansa:
en va, ab veu de dolor, á la clemencia
fiu ohir pera dar una esperansa
