Aquesta pàgina ha estat revisada.
á son cor sens fal·lencia.
Cayent ma pensa austera
dels cels tonants en l' árdua eminencia
á est mon ingrat, hon sols lo mal prospera,
ja en pluja, ja en rosada ¡ay! ni ha arrancat
la cissanya ni 'l fruyt ha fecundat.
La tomba may clou sa porta.
L'home ab lo temps que l' emporta
Brega en va desesperat.
Res l' intent de Deu remenda.
La vida es com una tenda
Hon se dorm ans del combat.
¡Y aixó es lo qu' al olvit l' ánima dona!
De molts la urna dels anys no arriba á omplirse!
Més, ja qu' aquesta vida troban bona
Sens de res partenirse,
gósen d' ella ab prestesa
baix est cel ultrajat que vol obrirse,
que quan sa sort al juhi veurán somesa,
en va se escudarán en son mal fat
com en los trossos d'un vaixell xafat
