Aquesta pàgina ha estat revisada.
¡Adéu, donchs, ma dolsa lira!
¡Musa á qui la turba mira,
sens entendrer tos cantars!
No permetas que 't contemple:
clóu las cortinas del temple;
torna la sombra als altars!
Aqui teniu la rama d' esperansa
que 'm donáreu, Senyor! També os entrego
lo diví escut y la celeste llansa!
Se qu' he faltat, no ho nego,
á ma sort per tendrura.
Suvint, del jelós vent sent juguet cego,
son volt tot just emprés l' áliga atura:
suvint lo llamp, que 'l mon mira ab recel,
sens haver fulminat s' entorna al cel.
_(page_15_crop).jpg)
