Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/39

SON NOM

Lo dols perfum de casta satalia,
lo roig explendorós d' una aureola,
del jorn l' últim rumor;
la trista queixa del amich benévol
que nostras penas plany y 'ns aconsola,
lo misteriós adéu del temps que vola,
lo suáu bregit d' n tendre bes d' amor;

La banda hermosa ab set colors pintada
en lo núvol cendrós, per la tormenta
com un troféu llegada al sol radiant;
l' accent inesperat de veu amiga
qu' en nostra ment encara está patenta.