Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/59

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


PRIMER SUSPIR


 ¡Que sias ben felis, ma dolsa amada!
 Saluda en pau la vida
y sens fi gosa dels hermosos jorns.
Sobre lo riu del temps, endormiscada,
deix á 'l ona seguir sa direcció.

 Ton va temor dissipa, pus encara
 la sort tan capritxosa
te sonriu, y lo cel no pot voler
que succehescan dias tristos ara
á l' apacible aurora resplandent.

 Jo així ho impor' á Déu y crech que oirme
 voldrá, pus si demano