Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/59

PRIMER SUSPIR

¡Que sias ben felis, ma dolsa amada!
Saluda en pau la vida
y sens fi gosa dels hermosos jorns.
Sobre lo riu del temps, endormiscada,
deix á 'l ona seguir sa direcció.

Ton va temor dissipa, pus encara
la sort tan capritxosa
te sonriu, y lo cel no pot voler
que succehescan dias tristos ara
á l' apacible aurora resplandent.

Jo així ho impor' á Déu y crech que oirme
voldrá, pus si demano