Aquesta pàgina ha estat revisada.
es pera tú tan sols, res pera mi.
Lo comú esdevenir té a bé cedirme:
es cárrech que 'm pertany y vull cumplir.
Qui sap si dins de poch de mi allunyarte
veuré't, sumés deixantme
en gréu anyorament que 'm matará!…
¡Oh sort fatal! ¡Ahir devia amarte
y avuy veigme á olvidarte precisat!
Y tú llavors—¡oh dol, foll tornarasme!—
ab nous desitjs distreta
lluny méu acallarás eix sentiment!…
Y mentres tú entre plahers olvidarasme,
fins en la tomba jo 't tindré present!
Sí, moriré: ¡y deixant poca memoria!
Ja 'n dú avuy dol ma lira!
Jove 'm fondré, pero sense por, ho jur';
ja que d' aprop he contemplat la gloria
també de aprop puch veurer lo atahut.
Lo Eliseo inmortal, á qui tants plectres
en lírichs sons armónichs
