Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/7

¡ELL!

I.

Ell sempre y ell per tot! Viva ó gelada,
sa imatje 'm persegueix. Ella es ma aurora;
ella inspira ma veu arrebatada;
ella niuha en ma pensa creadora.
Tremolo, y á ma boca emborbossada
mots y mes mots acudan en tropell,
y rajan mos cantars
quan son recort acut á mon cervell.

Jo'l veig aquí guiant l' artillería;
assessinant allá pobles enters
en nom dels regicidas d' altre dia;
mes lluny, soldat, arranca los poders
de las mans del tribú y se 'ls apropía;