Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/8

y luego, cónsul, pálit y enmagrit
per lo insomni constant
de imperar, que no 'l deixa jorn ni nit.

Despres emperador, ab altíu rostre,
dirigint lo combat desde una penya,
premis donant al que 'l perill arrostre,
vomitant los canons foch á sa senya,
sens que ningú com ell tan seré 's mostre;
y, l' ánima essent ell de siscents mil
pera la guerra armats,
á la lluyta 'ls conduheix grave y tranquil.

Mes tart, trist presoner á qui escarneixen,
com un vil criminal tractat essent
per vils escarcellers que 'l oprimeixen,
creuhant sos brassos en son pit bullent,
vensut, calvo, doblant son front hont neixen
mil tempestas que 'n fan d' ella un infern,
per entre mil esculls
va passejant sa ment, oratje etern.

¡Y quán gran no es allí, quán estrellada