Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/75

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

» Acás en sas nits foscas part no prens?
 » Lo cel boyras aplega
» y ab ellas amenassa 'l mon cubrir.
» Los liras ja no inspiran al profeta;
 » la Musa muda y cega
» res sap endevinar del pervenir.»

 Lo mortal, de Deu fill,
al pervenir va dret ple de esperansa;
del abisme exposantse en lo perill
es com la sua fondária l' home alcansa.
 Dispost al sacrifici
está sempre sabent que 'l pler del vici
al ignocent reporta infinit mal:
 y, profeta d' ofici,
 en son jorn funerari,
té la trista presó per santuari;
 per trono 'l catafal.

« ¡Que no hages nascut en las riveras
» de Abbas y Cosroés sempre floridas,
 » de resplandor vestidas