Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/76

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

» y de boyras diáfanas lleugeras!…
» Allí, sórt lo poeta á las sentidas
 » desgracias que deploras,
»llevarse veu las plácidas auroras
 » sense pesars ni plors;
» y á las cándidas verges, las colomas
» los missatjes portant, prenyats d' aromas
 » robats á fragants flors!.»

¡Que preferesca un altre ab cobardía
 un deshonrós repós
al martiri que aprés lo cel premia!
Lo terme á que jo aspiro cobdiciós
es la gloria, y la ditxa no la dona.
 Lo alció, quan gruny lo mar,
tém que turben los vents la plácida ona
hon va sa dolsa son á conciliar;
 més l' áliga son vol
entre núvols emprén sense parar
 fins á arribar al sol.