Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/80

l' autoritat y l' ordre. ¿Cóm sufrir
que vinga un qualsevol y ab dret se crega
d' impugnar nostres lleys? ¡Fóra bonich!
Hi ha veritats eternas que's cumpleixen,
si no de grat, per medi del butxí.

¡Solía predicar unas doctrinas!
¡Amor! ¡Progrés! mots vans, sense sentit,
pete que duyan cúa. Ell feya escarni
de nostre venerable culto antich:
res hi havia sagrat per aqueix home,
res digne de respecte. Pera imbuhir
al poble sas doctrinas sospitosas,
per los sitis pitjors t' hauriau vist
rodejat de bovers, pescadors, dropos,
pobressalla perduda. Vetaquí
tota la gent ab qui ell s' escometia:
jamay ab l' home sabi, prudent, rich,
que tingués res que perdrer. Se 'n guardava
com de cáurer al foch, lo malahit.

Alsant los dits al cel y fent ganyotas
deya 'ls qu' així als malats com als ferits