Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/81

curar podía sens remeys ni bálsams;
y, com si prou no fós, arribá á dir
qu' hasta als morts del fossar retornaria
quan volgués, y qu' ell era un adiví.

Caminava al atzar, dihent:—seguiume—
ja bé anés cap al camp ó cap al riu.
¿Y aixó no es mourer avalots, desórdres?
¿No es sembrar la discordia entre 'ls vehins?
¿No 's veu, tan clar com l' aygua, son propósit
d' encendrer l' inclement guerra civil?

Derrera d' ell corrian fastigosos
pagans qu' al vespre anavan á dormir
en los forns rajolers ó be en las fossas,
l' un guerxo, l' altre coix, l' altre tullit,
y aquell de més enllá tot plé de nafras
qual posterma ab un tést feya sortir…
L'home honest, quan passava ab semblant xusma
dins de casa's tancava tot seguit.

Un jorn, era una festa, no sé quina,
prengué un fuhet y al temple 's dirigí,