Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/82

d' hon féu sortir, á cops, y crits, y empentas,
als honrats mercaders que allí, ab permís
del sacerdots, posavan sas paradas
y legalment venian, es á dir
que pagavan los drets. D' una esgarriada
per tot arréu seguit l' hauriau vist.

Sas prédicas sempre eran destructoras
familia, societat, drets adquirits,
religió, propietat, moral, tot queya,
tot s' enrunava sota de son pich.

La pagesalla anava al seu derrera
los camps abandonant sense cultiu.

Era molt perillós: dels pobres deya'n
no mes que bé, y no mes que mal dels richs;
y entr' altres disbarats que de sa boca
surtian, dels quals faigne cas omis,
uns dels tants era 'l dir que tots los homes
aqui baix som jermans; que tots tenim
á la terra y sos fruyts los drets mateixos;
que no hi deuria haver ni grans ni xichs;