Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/83

ni menys senyors y esclaus; y en quant al clero
¡podéu pensar lo que 'n solia dir!
segons éll, sacerdot era sinónim
de malvat, de falsari y d'assassí.

 Y no cregáu qu' aixó ho digués á solas,
d' amagat, en veu baixa, sino al mitj
del carrer, sens reparo, á qualsevulla
qu' á passar s' escaygués, y sempre á crits.

 Ja veyéu si calia prendrer midas
saludables al ordre del pahís
y sérias, qu' escarment fossen dels necis
que 'l creguessen: la lley ben clar ho diu;
y l' han crucificat.»—

 Eixas paraulas
ditas ab ayre dols me van ferir.
Preguntí:—«¿Qui sou vos?»—«Me podéu creurer
qu' era ben menester un cas aixís
pera restablir l' ordre: 'm dich Basili;
só l' escriba del Temple».—Y jo torní:
—«De qui m' estáu parlant?»—y va respondrer:
—«D' eix gandul que l'hi diuen Jesucrist!»