Pàgina:Vida del gloriós Sant Sagimon, rey y martir de Borgonya (1860).djvu/10

tanyas de Monserrat y en las de Monseny, que son prop de la ciutat de Vich, deu ó dotse lleguas de assi. Anatse lo Rey, y arribant á la ciutat un dijous, demaná de son fill, y de las ditas montanyas; y lo Domer de la Catedral li digué las paraulas següents:
 Home honrat, del fill que vos anáu cercant, nous ne puch donar altras novas sino que haurá mes de dos anys que arribá en aquesta ciutat un Jove, que demanaba ahont estaban hermitants, y li diguérem que en la montanya de Monseny; y per lo tant vos aconsello, que arribéu demanant en dita montanya, en un Monastir de sant Marsal, ahont van cada divendres dotse hermitans per rébrer una caritat quels donan de un pa d' ordi, y per ventura trobaréu allí lo fill que cercáu.
 Sen aná lo Rey resolt de seguir lo consell del bon Sacerdot, confiant que los hermitans li donarian novas del que cercaba; los cuals quant éll arribá en sant Marsal, ja tots sen eran tornants á sas hermitas, sino son fill, lo cual al véurer á son Pare al punt lo conegué; pero no lo Pare á éll per causa del vestit y dels treballs que habia passat en la penitencia en temps de fret y calor.
 Saludárense los dos ab molta cortesía, y lo Sant li digué: Que fos molt ben arribat, y que li digués, que cercaba per alli? Responguéli: