Pàgina:Vida del gloriós Sant Sagimon, rey y martir de Borgonya (1860).djvu/11

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

un fill que habia perdut. Tinguéli gran compassió á son Pare vehentlo molt afligit, y considerant los treballs y afanys que hauria passat en tant llarch camí per cercarlo.
 Donantli algunas confiansas li digué: que per ventura li amostraria lo que cercaba; emperó fassám aqui primer oració á Deu nostre Senyor, á Maria Santíssima, y al gloriós sant Marsal. Feta la oració, digué á son Pare quel seguís; lo cual anantse los dos junts per la montanya, li donaba senyas del fill que cercaba.
 Arribáren á una font la cual está dalt de la montanya, anomenada font de Mata Galls, y lo Sant tragué lo pa d' ordi, peraque menjassen, y beguessen de aquella aygua fresquíssima; empero lo Pare no podia menjar, per la gana que tenia de trobar lo seu fill, lo cual, vehent las ansias y cuidados, los suspirs y llágrimas de son Pare afligit, no pogué mes dissimular la compassió y llástima que li tenia, y postrat á sos peus, li demaná perdó dientli: Pare, Rey y Senyor meu: Aqui teniu á vostre fill Sagimon. Jo sò lo qui cercáu. Estigueren los dos molt gran estona sens poder dir altra cosa: y tornant lo Rey en sí, conegué á son fill, y abrassantlo li digué:
 ¡O fill meu! y quina obra tant mala no has fet, á mi y á ta Mare! Ja tot lo Regne está en volennos deixar, y sapias, que desdel dia que