Vés al contingut

Pàgina:Visions & Cants (1900).djvu/23

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

   Te diran ànima en pena
   com si fossis condemnat.»

VII

   «Tota la nit l'he cridada
   i encara no ha obert els ulls.
   No ls obris ara, Adalaisa,
   que l mig-dia no és per tu.
   El mig-dia no és per tu,
   de cara al cel en mos braços.
   Nit i dia i tot per mi,
   que miro al dret dels meus passos!
   Tu desclouras les parpelles
   quan el cel s'haurà enfosquit.»
   . . . . . . . . . . . . . .
   Al punt de la mitja nit
Adalaisa obre ls ulls a les estrelles.
«Arnau, que m puges al cel?
—El nostre cel és la terra.
—Ont anem, Arnau? —Pel món.
—Prô jo miraré al cel sempre.
—Jo l miraré en els teus ulls
cada nit quan te despertis.
—Jo am mos ulls t'alçaré al cel.
—La carga del teu cós m'aferma a terra.