Aquesta pàgina ha estat validada.
—Mos ulls faran lleu mon còs.
—Tota tu ets d'eterna dura.
—Els meus ulls són cel en flor.
—I el teu còs fruita madura!»
VIII
El comte Arnau no s lleva,
tampoc no sen va al llit,
que corre i corre sempre,
i sempre am més dalit.
No segueix nord ni via,
que va d'ençà i enllà.
Arreu on passa, mira:
no s cança de mirar.
No hi ha res que l deturi,
que corre com el vent:
si algun destorb l'afronta,
l'abat d'un cop rient.
Per xò va deixant rastre
de plors i de renecs;
prô ls seus grans crits de «juli!»
ofeguen clams i precs.
