Vés al contingut

Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/276

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
                    

La donzella:



¿Jolia cambra hauré?

¿Ja pensas en masía
y en los corrals tambè?

Dafnis:



Tindràs cambra jolia;

y 'l numeròs remat
     que tinch al prat.

La donzella:



Pastor, que li dirè

á lo meu pobre pare
si tot ho vol sabè.

Dafnis:



Mon nom diràs y, encare

que 't 'par que 's cremará,
     s' alegrará.

La donzella:



Hi ha noms molt boniquets,

pastor lo teu murmura,
potsè es un nom de aquets.

Dafnis:



Mon nom, dès de criatura

lo de Dafnis he dut,
     nom conegut.

La donzella:



Ets fill de mas capdalt,

mè val tant ma naixensa
com lo teu nom ne val.

Dafnis:



Ja 'u se: y, aixis s' ho pensa,

aqui al entorn tothom,
     que val ton nom.

La donzella:



Ensényam los pins alts

que dins tos boschs murmuran,
y ensenyam tos corrals.

Dafnis:



Les meus pins s' afituran

ben be tots des d' aqui:
     Mírals.. allí.

La donzella:



Cabretas pastoréu,

las terras vaig á veure
de Dafnis; no 'us moguéu.

Dafnis:




Pastoréu bous y berras

que li vaig á ensenyar
     lo pinedar.
·  ·  ·  ·  ·  ·  ·