del segle xvii, ab motiu de la fam que en aquells anys (1601) caiguè sobre la terra. Ab lo títol Castigo del Cielo publica en son romancerillo lo senyor En Manel Milá, pág. 135 aquesta altra versió de la mateixa.
En nom de Deu comenso—y del Esperit Sant
d' una tragedía grossa—que 'l mòn está passant.
La soperbia y luxuria—se van multiplicant,
l' avaricia y la ira—ne van perseverant,
y així clavém á Cristo—los dolorosos claus,
una cruel llansada—que 'l cor li atravessam.
Nos enviará un cástich—que 'ns morirém de fam.
Las vinyas se 'ns assécan,—també 'ls sembrats péls camps;
las aygas se 'ns eclipsan,—los molins no moldrán.
Las pobras donzelletas—¡y que llástima fan!
al costat de la mare—salvadas no serán.
¡Y las criaturetas—aqueixos ignorants
que no hi tenen cap culpa—y ells ho pagaran!
Las pobras de sas mares—no 'ls alimentaran.
Moltas quedarán viudas—que marits no tindran.
Perque campi qui puga—pèl mòn se n' anirán
y per las carreteras—se 'n morirán de fam.
¡O Rey de cel y terra—aixo no ho permetáu!
La Mare piadosa—ja li plora al davant:
—Dònals ayga, 'l meu fill,—no 'ls ne castiguis tant.
—No pot ser, mare meva,—que 'l pecat n' es molt gran.
No puch, la mare meva,—tots me están cansant,
renegan y blasfeman—llansant la meva sanch.
—Donals aiga 'l meu fill,—que ya 's convertirán
resant lo meu rosari—que tots me 'l passarán,
fent caritat als pobres—lo cel ne guanyarán.—
Ab lo tema que forma l' argument de aquest cant, lo gran pintor Flamench Rubens hi compongué un gran quadro pèls Recolets de Gant. La tela du per títol Crist volent destruir lo mòn, y es una cosa de
Pàgina:Cansons de la terra (1871).djvu/125
Aquesta pàgina ha estat revisada.
