seguiment. Mereix ser reparada la fi d'una d'ellas en la qual lo condempnat s'escapa de la mort, mitjansant la ajuda de sos companys.
· · · · · · · · · · · · · · · · · ·
als vuit anys filava al torn,—al nou anys cardava llana,
als onze 'm poso á robar,—al dotze á la vida mala.
Me 'n vaig aná' á confesá'—á un frare que predicava,
la penitencia que 'm do—á mí no m' agrada gayre.
Un dia llevant á Deu—jo lin vento escopetada.
«Calla tu malvat traidor,—que la iglesia no l' hi valga.»
—Si l' iglesia no li val,—válgam lo reliquiari
y si aixó tampoch valgués,—jo me 'n valdré de las camas.»
Ja'n saltava una paret—nou canas feya d'alsada,
altres nou tenia mes,—altres nou n' hi havia d'aigua;
sota 'l rodet d' un molí—jo la vida m' he salvada.
Me n' aixeco y me n' hi vaig—dret á casa de ma mare.
—Mare, baixéumen á obrir;—baixéumen á obrir, ma mare.
Ay, mare, que jo ja 'n vinch—de las Montanyas de Malta.
—Ay fillet, lo meu fillet—haurás d'aná' á las de Fransa:
per la vila van dihent—que arribas de matá' un frare.
-Mare, no cregáu la gent-que veritats no'n diu gayres.»
Mentres está dihent aixó—la casa li han enrotllada.
No 'l poden agafar dins,—l'agafan á la teulada.
Ja l' agafan y 'l ne lligan;—dret á Girona 'l portavan.
Com ell n'era pel camí—los seus companys encontrava.
—Ara es hora, companys meus, ara es hora d'ajudarme.—
«Ay adeu, hereu coral—de quina t' ets escapada;
te 'n volian fer se' hereu—d' una casa ben honrada
que n' es feta ab tres pilans,—sense sostre ni teulada.»
Una tia que jo tinch—tot lo que volia 'm dava.
Me n' ha fet un rich vestit—sombrero á la galant xarpa;
á cada ala del barret—una rosa platejada,
cent escuts val cada rosa—y altres tants l' ala girada,
y altres cent ne tinch en bossa,—no se si durarán gayre.
Ara ja so un home fet—y m' he donat á las armas;
lo travallar no 'm sab bo—y la feyna no m' agrada.
