Perpetuínes/Amoroses

AMOROSES

Tremolant m'escoltava, com la fulla
escolta l vent que de perfums l'ubriaga
i li promet portar-la ont ella vulla,
als llunyans camps florits per ont ell vaga.
Més ma aimada no m creia: prou sabia
que quan la fulla, al vent creient-se, vola,
i en ses promeses i constància fia,
ben prest ja seca per la pols rodola.

⁂

Quan se troba la llum de dos mirades,
el foc d'amor s'encén;
quan dos sospirs se troben prop dels llavis,
se fonen en un bés.

Quan dos cors que s'estimen junts glateixen,

ja són un cor no més,
però un cor infinit que dins seu tanca
l'immensitat del cel.

⁂

Abans que a tu, jo n'he estimat una altra;
amb ella he estat aquí,
i sé tots els camins i les dreceres
que hi ha en aqueix jardí.

Darrera aquelles mates oloroses
la fita sé que hi ha:
no hi arribem, que aixís un altre dia
encar podrem tornâ.

L'amor, quan es amor, es llum de vida;
quan es desig, es foc;
quan es ja goig, es llamp; tot ho fa cendra
i dura sa llum poc.
D'amor a enuig hi ha tots els set matisos
de l'arc-de-Sant-Martí...
Allí ont acaba l blau i el verd comença,
qui es l'home que ho pot dî?

Darrera aquelles mates oloroses
la fita sé que hi ha:
no hi arribem, que aixís un altre dia
encar podrem tornâ.