Perpetuínes/Quan feia fred

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca



QUAN FEIA FRED


Seguts aprop del brasé
nos encontravem tu i jo,
i, entelant-los am l'alè,
miravem junts al carrê
pels vidres del teu balcó.
En ells mon nom escrivia
ton dit, que tot tremolava
i jo la mà t'agafava
i a mos llavis prest l'unia
i am mon alè l'escalfava.
Amb el foc de mos petons,
de mon pit en el caliu,
jo t deia: — Tonta, somriu!
No hi pensis en els moixons
que s glacen dintre del niu!


Sols un dia t'he tingut
 seguda en ma falda,

sols un dia t'hi he tingut,
 i no m'ha dolgut.
Am força a ton cos bufó
 lligaven mos braços,
am força a ton cos bufó,
 tremolant de pô.
Com una serp en el foc,
 per fugî t mories,
com una serp en el foc,
 i tot era poc!
De mos llavis les raons
 per força escoltaves;
de mos llavis les raons
 sols eren petons.
  ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·
Sols un dia t'he tingut
 seguda en ma falda,
sols un dia t'hi he tingut,
 i no m'ha dolgut.