Inops, potentem dum vult imitari, perit.
In prato quondam rana conspexit bovem,
et tacta invidia tantae magnitudinis
rugosam inflavit pellem. Tum natos suos
interrogavit an bove esset latior.
Illi negarunt. Rursus intendit cutem
maiore nisu, et simili quaesivit modo,
quis maior esset. Illi dixerunt 'bovem'.
Novissime indignata, dum vult validius
inflare sese, rupto iacuit corpore.
XXIV. La granota que esclatà i el bou
El pobre que vol imitar el poderòs, mor.
Una granota va veure un bou en un prat,
i torbada per l’enveja d’ aquell desmesurat tamany
va inflar la seva rugosa pell. Llavors interrogà
els seus fills si era més gran que el bou.
Ells ho negaren. Un altre cop inflà la seva pell
amb més força i de la mateixa manera preguntà
qui era més gran. Ells digueren “el bou”.
A la fi, indignadíssima, mentre intentava
inflar-se amb més força, es desplomà amb el cos rebentat
