Phaedri Fabularum - Llibre I/Fabula XXIII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


Versió original Versió en català.

  XXIII. Canis Fidelis

Repente liberalis stultis gratus est,
verum peritis inritos tendit dolos.
Nocturnus cum fur panem misisset cani,
obiecto temptans an cibo posset capi,
'Heus', inquit 'linguam vis meam praecludere,
ne latrem pro re domini? Multum falleris.
Namque ista subita me iubet benignitas
vigilare, facias ne mea culpa lucrum'.

XXIII El gos fidel

De sobte un home generós pot ser grat als estúpids,
tanmateix posa inútils paranys als homes astuts.
Havent robat un lladre nocturn un tros de pa a un gos,
intentava tornar a furtar amb l’aliment robat anteriorment,
‘ep!’ va dir el gos ‘pretens aturar la meva llengua,
i que no bordi per la propietat de l’amo? Estàs molt enganyat.
Per aquesta sobtada generositat em convé
vigilar, el meu error no em faria profit’.