Phaedri Fabularum - Llibre I/Fabula XXII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


Versió original Versió en català.

 XXII. Mustela et Homo

Mustela ab homine prensa, cum instantem necem
effugere vellet, 'Parce, quaeso', inquit 'mihi,
quae tibi molestis muribus purgo domum'.
Respondit ille 'Faceres si causa mea,
gratum esset et dedissem veniam supplici.
Nunc quia laboras ut fruaris reliquiis,
quas sunt rosuri, simul et ipsos devores,
noli imputare vanum beneficium mihi'.
Atque ita locutus improbam leto dedit.
Hoc in se dictum debent illi agnoscere,
quorum privata servit utilitas sibi,
et meritum inane iactant imprudentibus.

XXII. La mostela i l'home.

Una mostela capturada per un home, intentava fugir
d’una mort imminent, 'No em facis mal', va dir,
'perquè et netejo la casa de molestos talps'.
L’home respongué: 'Si ho fessis pel meu bé,
Seria d’agrair i et lliuraria del suplici.
Ara, com que tu treballes per tal de fruir de les restes,
que deixen els rossegadors, alhora que et menges els mateixos talps,
no vulguis donar-te-les de fer-me un inútil favor’.
I desprès d’haver parlat així va matar la deshonesta.
Això que ha estat dit ho han de reconéixer aquells
que busquen una benefici personal per ells
I presumeixen davant dels ingenus d’un mèrit inexistent.