Qui se committit homini tutandum improbo,
auxilia dum requirit, exitium invenit.
Columbae saepe cum fugissent miluum,
et celeritate pinnae vitassent necem,
consilium raptor vertit ad fallaciam,
et genus inerme tali decepit dolo:
'Quare sollicitum potius aevum ducitis
quam regem me creatis icto foedere,
qui vos ab omni tutas praestem iniuria?'
Illae credentes tradunt sese miluo.
Qui regnum adeptus coepit vesci singulas,
et exercere imperium saevis unguibus.
Tunc de reliquis una 'Merito plectimur,
huic spiritum praedoni quae commisimus'.
XXXI L'esparver i el colom
Qui es refia de la protecció d'un home malvat,
en cercant ajuda, troba la ruïna.
Uns coloms que sovint fugen de l'esparver,
i la rapidesa de les seves ales els eviten la mort,
El rapinyaire els dona un fals consell,
i a l'espècie dèbil d'aquesta manera ensarrona:
'Per què en comptes sempre de viure en una angoixa eterna
no acordeu anomenar-me el vostre rei,
el qual defensarà a tots vosaltres de les injúries?'
Aquells en confien i es lliuren a l'esparver.
El qual un cop accepta el regnat comença a devorar-los un a un,
i a exercir el poder amb les seves cruels urpes.
Llavors un dels que resten 'mereixem ser castigats,
per confiar la nostra vida a aquest lladre'.
