Poesias jocosas y serias del célebre Dr. Vicens García, rector de Vallfogona - Prolech dels editors

De Viquitexts


PROLECH DELS EDITORS


-----=====-----

R
establerta la desitjada, sabia é inestimable Constitució política de la monarquia española formada y sancionada en la ciutat de Cadiz per las Corts generals y extraordinarias de la Nació en lo any 1812, y extingit lo tribunal de la Inquisisió, que baig lo titol de contrarias á la fe santa que profesam privaba de la llum á cuantas obras no pocas vegadas, sens relació alguna á cosas de dogma ó diciplina eclesiástica, formaban l'obgecte de sos jutges, ja per odi al autor, ja per capritxo, ja per rahons d' estat, poden tornar á la pública lectura las deliciosas, agudas y sentenciosas poesías del famós ingeni de Catalunya del sigle XVII lo reverent doctor Vicens García rector de la parroquia de Santa Maria de Vallfogona bisbat de Vich. Ellas n' obstant de haberse impres en esta capital preceint lo privilegi y llicencia en lo any de 1700; y de haber librement circulat per tot lo regne, deberen experimentar la forsa de un decret inquisitorial, que las privá y conduí als archius del edifici del terror. Sols esta prohibició faltaba per colmar las desgracias del gran García, promogudas sempre durant sa vida per las envejas de sos emols y enemichs, y reproduhidas despres de sa mort per los descendents de aquells.

  Desitjosos nosaltres de proporcionar á nostres conciutadans y als amichs del idioma catalá, apreciable sempre als ulls de tots los sabis que regoneixen en elltotas las dulsuras de un llenguatge consís, armoniós y fill llegitim del llatí, unas obras poeticas que fan honor á la provincia de Catalunya; emprenen esta nova edició, corretgintla y portantla á una ortografia moderna cual reclama lo nostre idioma per nivellarse ab la de los espanyols, fransses é italiá, que per los continuats desvetllaments de las respectivas academias literarias ha pujat á la perfecció qu' exigeix la illustració d' est sigle.

  Suprimim en esta nova edició la dedicatoria que feu á la academia dels desconfiats lo rector de Bellesguart en la del any 1700, ([1]) perque la expresada dedicatoria, encara que recomendable y digne d' elogi, resultaria aquí intempestiva, no dedicantse esta edició á aquella academia. So n' obstant, en lloch proporcionat continuarém las poesias que dit rector posá en la expresada dedicatoria.

  La vida del nostre poeta qu' escrigueren los zelosos rectors de Pitalluga y dels Banys, y que preceeix á las poesías de García en la ja dalt expresada edició, inseguint la concisió y estil del dia la reduim á sols lo suficient per donar cabal noticia del naixement, estudis, talent, alternativas y mort del nostre insigne poeta; pero al mateix temps tributam á aquells honorables rectors los testimonis del mes degut agraiment, conservantlos sempre en la bona memoria de que son mereixedors; y á ells debem las noticias de la vida de García: noticias ques procuraren ab treballs continuats. En honor de la illustració y sabiduria d' estos dos patricis no deixarém de continuar las poesías que dedicaren á García en la vida y prefació qu' escrigueren.
Esta prefació la omitim igualment per dirigirse al obgecte de fer entendre als lectors, que moltas de las poesías que circulaban baix lo nom del rector de Vallfogona no eran ni podian ser suas; pues, comparadas ab las propias d' est ingeni superior, se daban á coneixer per son estil (indecent y repugnant á tot home sabi, catolich y honest) ser fillas de unas plomas enemigas del merit de García; merit que sil podém admirar, ho debém als citats rectors de Bellesguart, Banys y Pitalluga qu' esculliren las poesías de aquell, y las purificaren en cuant fou posible, de las faltas qu' en ellas habian introduit lo temps y las plomas dels copiadors.

  Si no desempenyam dignament lo nostre intent en esta edició, disimulia lo lector los defectes, persuadit que no serán efecte de la voluntat; y aceptia benigne est treball que li dedicam en honor de la sabia Constitució política de la monarquia espanyola; pues per esta gosam ja de la llibertat civil de que som mereixedors; gosan las ciencias reproducció y aument; gosa lo notre amat rey Fernando VII lo amor de sos subdits, la tranquilitat de conciencia, lo inestimable titol de primer constitucional, y lo respecte de las nacions extranyas; gosa la Nació de una gloria sens igual; y per fi gosan las obras del celebrat rector de Vallfogona la llum del sol de qu' estaban privadas per precepte de la extingida Inquisició. Lo desitg de perpetuar la memoria d'est nostre poeta y conservar per medi de sas obras lo idioma catalá estimat y respectat dels sabis nacionals y extrangers, es lo que nos ha estimulat en la nostra empresa. Y pera que lo lector entenguia que ja mai fou lo intent del nostre García insultar ab sas agudesas lo sagrat y honest, ni es la nostra intenció reproduir cosas que degradian la bona moral, trasladarém aqui literal la protestació quels rectors dels Banys y Pitalluga feren en nom del autor en la ja expresada edició d' estas obras en lo any de 1700, á cual protestació nos subscribim.



  1. Esta illustre y sabia academia, titulada dels desconfiats erigida en esta ciutat de Barcelona, era composta de molts sabis afectes á las bellas lletras, y d' ella era president en aquell any lo erudit D. Joan Anton de Boxadórs, compte de Zavellá, apasionat á la Poesía, y nèt de D. Joan de Boxadórs, altre dels decidits protectors del gran Vicens García.