Poesies (Miquel Costa)/Prolech
UΝ aplech de poesies més,
mentres n'hi ha tants que sobran, no
es cosa de fer gran il·lusió á
qualsevol que ja no estiga á la primera edat
dels entussiasmes literaris. Si l'esperansa
que sol afalagar á un poeta novell hagués
hagut d'esser mòvil d'aquesta publicació,
es ben cert que no estaria feta. Conexém,
per una part, la poca afició que hi ha dins
Mallorca á llegir escrits en nostre matern
llenguatge, y sabém, per altre part, que'l
reduhit estol de gent que hi pren gust té ja
ben conegudes casi totes les composicions
que li ofereix aplegades aquest llibret.
Y donchs, á ne qué vé tal publicació?
Aquesta es una pregunta que bellament podria
fer qualsevol, sense que l'autor pogués darli resposta. En tot cas, qui hauria de
respondre son aquells que s'han de reconéxer causadors d'aquesta publicacioneta:
qu' ells s'en avengan!
Una vegada resolt col-leccionar aquexes poesies, que, desde ben primerench, l'autor havia anat escampant per calendaris
y revistes, ha cregut convenient revisarles
totes, no sols baix del punt de vista literari,
sinó baix d'un altre més important; no fos
cosa que 'ls errors ó ignorancies d'una edat
inexperta fessen dany á l' puresa d'idees y
de sentiments, única gloria qu'aquesta lira
ha de conservar assegurada.
Are, tranquil respecte d'axò, tan sols
me resta entregar humilment en mans de
l'honrada Mallorca aquestes fulles escrites
ab paraules apreses de la seua boca,
aquestes notes de curta melodia, però sortides
del cor ò inspirades en les belleses y
tradicions d'aquesta benvolguda terra de mos
pares.