Poesies (Miquel Costa)/Reculliment

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


 RECULLIMENT


Lluny, allá dins aspriues montanyes
Que may petja del mon ha tacat,
D'un desert en les verges entranyes,
Mira'l cel un verger ignorat.

Allá brolla la font de la vida,
Allá s'obri lo lliri d'amor;
Veu d'oracle pe 'l mon no sentida
Té allá 'l bosch en secreta remor.

Aigua hi corre tan pura, tan pura,
Que los ángels s'hi van á mirar:
Qui una gota en tastás ¡oh dolsura!
Mel del mol no voldria tastar.

¡Ay! ¿quí'l vol del colom me daria
Per volar al verger abscondit..?
—Bat les ales del cor que l'ansía,
Vola lluny... dins ton propi esperit.

1875.