Poesies en mallorquí popular/El dia dels nassos
TOMEU! ¿Que fa estona
que estás á Ciutat?
—¡Senyor! Fa tres mesos
que m'hi vaitx llogar.
Vengué per les fires
un tal Don Pascual;
volgué cassar llebres
dins Son Calafat;
jo hi guardava trutjes
en la pleta gran,
y un día horabaixa
s'aturá á fumar.
Me digué: ¿Que guanyes
les trutjes guardant?
Senyor: Dotze lliures:
li vaitx contestar.
Mira: Si volguesses
llogarte per criat,
va dir, te daría
vint lliures cad'any.
Y quant ja sabesses
un poch de cuynar,
menar la galera,
fer net el cavall;
ten daría trenta.
Y si tens bon cap
per aprendre lletra
y comptes, qui sab
si cent ten daría
dins tres o quatre anys.
Tan bones ofertes
me feran tombar;
y ab ell ben depressa
vaitx vení á Ciutat,
sense més coberbos.
Abans de Tots Sants
ja vaitx dur sabates,
gorreta á n'el cap,
un jaquet de panyo,
corbata de daus,
calsons á la justa,
camia ab coll blanch,
perilla, mostatxos
y el coll afeytat.
—¿Y quina la feres
prop de Sant Tomás,
per mudar de casa?
—Perque Don Pascual
sols sortí'm deixava
les festes anyals;
y jo, que som jove,
desitx podé anar
á sentir la música
del Born un instant
els vespres; la missa
ohir d'els soldats
dins Sant Cayetano;
aná á contemplar
els vapors y barcos
que están amarrats
á n'el Moll; y veure
comedies, cavalls,
títeres y toros,
y bregues de cans...
M'han dit que á La Sala
gran festa farán
demá.—¿La vols veure?
—Ja ho crech.—Idò, envant.
Del bon Rey En Jaume
lo penó veurás
al mitx de la Plassa
de Cort, enmurtrat.
Veurás els retratos
de cent Generals,
y homos de gran sabrer,
Bisbes, Reys y Sants;
y entre tots els héroes
molts n'hi trobarás
que célebres foren
per lo ben carats,
mostrant tants de nassos
com dies té l'any.
—¡¡Tants de nassos tenen!!
Supos que será
entre tots.—No ho cregas.
Cadascú en té tants
éll tot sol, com dies
de vida té l'any.
—Senyor! Quina cosa
més particular...
Jo ho vull aná á veure
totduna, á l'instant.
—Avuy no es possible,
hi anirás demá.
Y si qualque día
célebre te fas,
cuynant bons principis,
ó cotxos menant,
t'hi veurás ben serio
pintat y penjat.
—¿Y tendré llavonses
aquest enfilay
de nassos que'm conta?
—També.—¡Vaja un cás!
Ara comprench perque
diuen al qui está
plé de fama y gloria
qu'ha posat bon nás.